miércoles, 17 de septiembre de 2008

1. INTRODUCCIÓ


1.1. Objecte del treball de recerca


Amb l’elaboració d’aquest treball de recerca pretenc fer un exercici de reflexió per donar resposta a les meves inquietuds personals sobre la política i la situació del món, així com una visió pròpia i personal, a través de la comprensió i síntesi de les diferents teories polítiques actuals.


1.2. Motiu per escollir aquest treball

El llibre de Teories del desconcert, de Santiago Ramentol, proposat pel meu tutor, donava sortida a les meves inquietuds d’una manera clara i amb un llenguatge divulgatiu. La forma d’assaig periodístic del llibre permetia la meva comprensió i facilitava el seu resum. A més, la presència d’una gran varietat de posicions respecte temes molt diversos permet elaborar una visió objectiva, acurada i complerta del món.


1.3. Exposició de les preguntes centrals


Per què el món està desconcertat?

Vivim en un món cada cop més interactiu i alhora cada cop més individualista. Fenòmens com el de la globalització han canviat per complert l’estructura del món que es coneixia (un món fet de peces que encaixaven entre si formant una imatge global) incorporant noves dimensions a les relacions entre comunitats cada cop menys definides. Es podria dir que s’ha passat d’un món en dos dimensions a un món en quatre dimensions, impossible de ser imaginat o entès per les persones del qual en formen part.

Però què és una peça en un món de quatre dimensions? Cap de les peces d’aquest món no sap exactament quin paper juga, qui és, de quina manera afecta a les altres, o si realment controla la seva pròpia existència. Hi ha greus problemes d’identitat que provoquen sentiments d’angoixa, de por i de desconfiança, i que deriven en constants conflictes, cada cop més complexos i amb més abast.
Molta gent té la sensació que el món actual s’ha complicat tant que ja no es pot entendre, que ja ningú no entén res de res, que s’ha entrat en el caos. Com un cavall desbocat al que, per voler córrer massa, li ha caigut el genet i ara cavalca pels prats infinits sense direcció concreta.

Davant d’aquest caos mundial, les persones es refugien en entorns coneguts als quals saben que poden afectar de manera directa; entorns controlables. Aquest aïllament del context fa que es percebi el món exterior com una realitat llunyana on passen fets negatius, conflictes, guerres i misèries. La gent viu amb l’esperança de que d’aquests fets tan sols arribin les conseqüències positives.

Una altra manera d’afrontar aquest desconcert ha estat buscar un nou genet pel cavall desbocat, un genet fort i autoritari, intransigent, que freni l’animal llançant un àncora al passat. Així doncs, gran part de la gent es refugia en ideologies tancades i sòlides que representen un tronc al qual aferrar-se dins el mar de la complexitat. Aquestes regeixen la vida de la gent que les segueix, són el pilar de la seva existència i en depenen, i a més són la font de la seva identitat. El problema es troba quan els partidaris de les diferents ideologies intransigents lluiten per imposar la seva pròpia, provocant conflictes, sumint el món en la violència i contribuint a la incertesa.

Ningú no ha pensat a regular la velocitat del canvi i gestionar els processos del món simultàniament per tal de fer avançar el cavall cap a una direcció concreta, on trobarà un final definit, conegut i desitjable. No és tan important saber on som com saber a on volem arribar. Sembla que la incapacitat per contestar la primera qüestió fa deixar de plantejar-nos la segona, i la passivitat contribueix al camí cap a l’autodestrucció.

Què es pot fer perquè la humanitat no corri cap a la seva pròpia destrucció? De totes les persones que han plantejat algun model, algun camí a seguir, quin triar? Per què la gent no coneix aquestes opcions? A qui beneficia? Per què encara no s’han pres mesures reals per encarrilar el futur del planeta?


Per què la joventut està desmobilitzada políticament?

Qui és que pot canviar el món? Qui és que pot actuar sobre el futur imminent? Sobre qui està dipositada l’esperança per adoptar mesures per tal d’evitar l’autodestrucció? Qui és que, inundat per l’idealisme i la inconsciència, hauria de desitjar menjar-se el món i millorar-lo? Els joves. I quina mena de món construiran els joves d’avui en dia?

Cada dia es pot veure com la major part dels joves es mantenen aliens a la realitat política que els envolta. Alguns ni tan sols es miren les notícies, i s’assabenten dels nous esdeveniments a través de programes divulgatius, que relaten les noticies ja emeses, des d’un punt de vista humorístic. Constantment són bombardejats amb una munió d’informació que els és disparada des d’infinitat de medis, i molts d’ells han quedat insensibilitzats respecte els conflictes nacionals i internacionals que es van produint, considerant-los llunyans i fora dels seu abast.

Ocupen la seva vida amb altres activitats al voltant de temes quotidians, de l’oci, de la cultura o de l’art, com per exemple els esports, els jocs de taula o de rol, els ordinadors, Internet i els vieojocs, graffiti, manga, la lectura, els estudis... o a vegades simplement en res, passant les tardes mirant la televisió a casa seva.

Clar que sí que és cert que una minoria de joves actuen políticament, ja sigui afiliant-se a un partit i organitzant activitats que pretenen reconciliar la vida quotidiana amb la política, com afiliant-se a organitzacions d’ajuda als més desfavorits i actuant sobre el món per millorar-lo d’acord amb els seus principis. Però aquesta mena de joves són una minoria, i sovint no poden compatibilitzar aquestes activitats amb la vida diària, ja sigui els estudis o la feina.

La política no és present a la realitat social. A les aules no s’educa als joves perquè adquireixin coneixements d’aquest tipus, i la conflictivitat per la falta de comunicació, i sobretot d’informació, entre els diferents grups hi és cada cop present.

Tampoc no és un tema gaire habitual a les llars. En el cas d’Espanya, a més, hi ha una cultura democràtica molt jove, tot just 30 anys, després d’un període de dictadura llarg i summament conflictiu. Abans d’aquesta dictadura va esdevenir-se una Guerra Civil entre dos sectors clarament polititzats. La posterior victòria d’un d’ells va dur a terme un fort procés repressiu contra tota mena de crítica o dissidència i una forta tasca uniformitzadora del pensament de les noves generacions als centres acadèmics.

Tot això ha produït importants conseqüències dins la societat actual que, tot i els primers moments d’exaltació davant el nou ordre polític, encara arrossega la llosa de la passivitat política.

Així doncs, els joves d’avui en dia no troben fàcilment eines per a poder adquirir una cultura política per poder fer front als esdeveniments que es produeixen al món. Davant de la incapacitat per comprendre el per què de tot plegat, aquests han adoptat una actitud d’alienació vers els seus propis drets i obligacions amb la estructura de l’Estat i amb el món que, un cop més, deixen sense control ni direcció.

Si aquests joves són el futur, quina mena de futur ens espera?


Què fa un jove que té inquietuds de justícia política?

Donat el cas que un jove se sentís inquiet per entendre el que passa al seu voltant, i decidís informar-se i agafar les regnes de la seva actuació sobre el món; si passés que, tot i la gran tasca dels mitjans de comunicació, un jove no restés insensible davant els fets que s’esdevenen al món, sinó que tingués voluntat de canviar les coses per tal de solucionar les injustícies i dirigir-se cap a un futur millor; què és el que podria fer? Quines opcions tindria un jove per poder actuar sobre el món?

El primer pas que caldria seguir per dur a terme una actuació política seria el d’informar-se. On podria trobar aquesta informació? O més ben dit, quina informació triar davant la gran quantitat de teories, contrateories, conspiracions, hipòtesis i critiques que hi ha actualment? Com es podria informar sobre política en general, sense trobar una guia per escorçar un procés tan complicat? És un procés que haurà de seguir paral•lelament al model d’educació proposat pel sistema, i al no estar regulat i sintetitzat de manera divulgativa, serà un procés encara més feixuc.

I un cop informat, què podria fer per tal de canviar el món? És veritat que hi ha gent mobilitzada, però són una minoria. Com pot actuar sobre el món una minoria? En un moment de passió i d’energia, podria adoptar l’opció d’informar sobre les seves idees per tal de mobilitzar la gent, però és una tasca enorme i difícil.

Molts d’aquests joves, en comprovar el poc ressò popular, opten per realitzar petites accions a la vida diària coherents amb la seva política per tal d’aportar el seu granet de sorra per millorar el món d’acord amb les seves pretensions, i amb l’esperança de pensar que la suma d’aquestes petites accions afecta de manera significativa al transcurs de la història.

Tenen alguna altra opció? Poden fer alguna altra cosa?


Què és el que pot aportar un text de cultura política per tal de respondre a aquestes inquietuds?

Quan un jove comença a buscar informació sobre política, troba infinitat de textos on es descriuen infinitat de teories diferents i contradictòries, així com una munió de crítiques, rectificacions i idees diàfanes. És un conjunt de doctrines poc organitzades i difícils de trobar de manera separada a la xarxa de publicacions a l’abast de la població mitjana, i no pas de cercles especialitzats.

Quins d’aquests textos triar? Quins llegir? En quin ordre? Amb qui poder discutir les conclusions o reflexions que ens provoquen, per tal de poder elaborar el nostre punt de vista personal?

La major dels textos polítics estan fets amb un llenguatge molt tècnic que incapacita a gran part de la població, i molt més a un jove, per a poder comprendre’ls. Estan totalment allunyats de la realitat quotidiana de les persones, destinats als cercles intel•lectuals i a exercir influència sobre els governants més que no pas a mobilitzar la població i exercitar el seu esperit crític per tal de poder defensar-se ells mateixos o als altres membres de la societat de les injustícies.

Realment poden solucionar els textos de cultura política les inquietuds d’un jove amb una cultura general limitada?


1.4. Mètode de treball

Per elaborar el treball a partir d’un llibre de lectura sobre cultura política, ha calgut fer una lectura exhaustiva per comprendre les idees principals i fer un resum dels seus continguts. La manera de destriar les idees i de reorganitzar-les en forma de discurs al resum conforma el Treball de recerca en si mateix.
A més, per tal d’ampliar els coneixements, s’ha proposat una lectura general d’alguns llibres escrits per autors esmentats a l’obra de Santiago Ramentol, Teories del desconcert, com és el cas de Henry Kissinger.

Finalment, mitjançant aquest aprofundiment dels conceptes, i enllaçant amb les qüestions inicials de la Introducció, s’ha planejat una tasca de reflexió, elaborant d’uns petits assaigs de temes diversos.


1.5. Objectius de la lectura

L’objectiu d’aquesta investigació és principalment el d’informar-me per tal de poder construir un punt de vista general sobre el món a partir de les diferents teories polítiques, mínimament organitzades, d’autors de diverses ideologies, especialitats, països i sectors de la societat.

Així doncs, aquest llibre es converteix en una guia general per tal de dirigir les meves inquietuds cap a uns autors concrets, sobre els quals puc aprofundir segons els meus gustos personals en el futur.


1.6. Desenvolupament de la investigació

El plantejament del treball ha girat des del primer moment al voltant del llibre de Ramentol, però tot i així el tema en si mateix ha restat indefinit fins gairebé al final, amb l’elaboració del treball especulatiu. Així doncs, delimitar i concretar el tema ha estat una dificultat des del primer moment.

Al llarg del la lectura i resum del llibre hi ha hagut un important treball reflexiu en la mesura de que ha anat enllaçant les meves idees preconcebudes sobre molts aspectes amb les diferents explicacions dels diversos autors que les tractaven. D’aquesta manera ha destriat els conceptes que m’han semblat els principals, alhora que també m’han semblant transcendents per el desenvolupament del treball especulatiu posterior. També he anat anotant les referències que després em podrien ser d’utilitat per tal de plantejar els temes de les meves reflexions. D’aquesta manera, el resum del llibre és els cos del treball d’investigació.

Alhora he intentat, en la mesura del que m’ha estat possible, ampliar els coneixements sobre alguns autors concrets mitjançant visites a diferents pàgines web extretes de cercadors dins la Xarxa, i també cercant tecnicismes a l’enciclopèdia. Així com també mitjançant lectures globals de llibres proporcionats pel tutor.

En l’elaboració del resum he trobat algunes dificultats lingüístiques en relació a la traducció del llibre, escrit en castellà, al català. És per això que he utilitzat diferents diccionaris i traductors interactius de la Xarxa, que m’han facilitat aquesta tasca.

Finalment, la part especulativa del treball ha estat la més interessant i alhora també la més complicada de realitzar. La gran quantitat de referències assenyalades als marges del llibre ha fet impossible la tasca d’aprofundir-les totes, i ha calgut fer una tria. Un cop feta, també ha calgut marcar uns límits en les divagacions posteriors per tal de no sortir massa del tema del treball, ja de per sí poc concret.

La feina realitzada durant les vacances d’estiu m’ha ajudat molt a l’hora de compatibilitzar el treball amb el primer trimestre però, tot i això, la llarga extensió d’aquest i el fet de que ha estat elaborat per una sola persona ha exigit una gran dedicació per part meva, tant en la tasca reflexiva i divulgativa com en la mecànica a l’hora de traduir i redactar el resum.




No hay comentarios: