3. CONCLUSIONS

Al llarg de tot el treball s’han desenvolupat tot una sere d’autors que giraven al voltant de les diferents qüestions i problemes que planteja el món actual. Cada autor aporta al discurs un punt de vista diferent, i es pot veure que, de cada un dels temes, sempre hi ha opinions radicals i moderades, teories que es contradiuen o que es complementen, i altres que diuen el mateix pero amb unes altres paraules.

El mateix llibre és una mostra de la diversitat d’opinions que hi ha hagut en les últimes dècades sobre com és el món, cap a on va, i cap a on l’hen de guiar, encara que no és cap mostra d’objectivitat. Amb la seva sel·lecció i l’ordre que escull per introduir els autors, Ramentol esta oferint, de manera implícita, les seves tesis, que planteja clarament a l’últim capítol, en set apartats.

D’aquesta manera, acceptar aquestes tesis en forma de resum seria com adderir-me a una d’aquestes visions del món tan diverses. Per tant, basant-me en alguns dels autors del llibre, inclòs Santiago Ramentol, he decidit elaborar alguna cosa semblant a unes tesis pròpies en l’apartat que he anomenat “part especulativa”.

Tot i això, seria molt pretenciós per part meva creure que puc elaborar una teoria política, basant-me tan sols en el que m’ha aportat aquest llibre. Elaborar una teoria política pròpia és una tasca que molt poques persones han arribat a fer, i que, a més, arriba amb l’experiència i la documentació. Per tant, aspiro tan sols a poder entendre les les coses que passen al món, o si més no a tenir un criteri propi per a poder-les criticar amb un mínim de fonament.

Per això, amb Santiago Ramentol com a guia, tinc pensat seguir documentant-me sobre aquests temes, llegint uns quants llibres de la bibliografia de Teories del desconcert que m’han semblat interessants.

- BELL, DANIEL. Las contradicciones culturales del capitalismo. Barcelona: Alianza Editorial, 1977.

- BERGER, PETER L. Guerra Santa, S.A: La red terrorista de Osama Bin Laden. Barcelona: Debolsillo, 2002.

- BOBBIO, NORBERTO. Derecha e izquierda. Madrid: Taurus, 1998.

- CHOMSKY, NOAM i RAMONET, IGNACIO. Como nos venden la moto. Barcelona: Icaria, 1997.

- EHRLICH, PAUL R. i ANNE EHRLICH. Población, recursos i medio ambiente: aspectos de la ecologia humana. Barcelona: Omega, 1975.

- HITCHENS, CHRISTOFER. Juicio a Kissinger. Barcelona: Anagrama, 2002.

- KING, MARTIN LUTHER. Tengo un sueño. Barcelona: Prensa Ibérica, 1994.

- KLEIN, NAOMÍ. No logo: el poder de las marcas. Barcelona, Paidós, 2001.

- LIPSET, SEYMOUR MARTIN. El hombre político: las bases sociales de la política. Madrid: Tecnos, 1987.

- LORENZ, KONRAD. Consideraciones sobre las conductas animal i humana. Barcelona: Plaza & Janés, 1976.

- SARTORI, GIOVANNI. La sociedad multiétnica: pluralismo, multiculturalismo y extrangeros. Madrid: Taurus, 2001.

- VACCA, ROBERTO. El medievo está a nuestras puertas. Buenos Aires: Alfa, 1972.

El tema, realment, dóna molt de si, jo tan sols he fet un tast dels seus trets generals, i l’extensió del treball és prou considerable. Tot i això, es podria completar amb alguns projectes, com una enquesta dedicada als joves per esbrinar la seva cultua política i les idees que els medis de comunicació els han inculcat respecte els diferents temes de la política quotidiana. Una altra proposta seria fer entrevistes als caps de les joventuts dels diferents partits polítics de Catalunya, per esbrinar les seves motivacions, la seva trajectòria i els seus principis, per saber com s’ho fa realment un jove per participar activament a la política.

Així doncs, aquest llibre m’ha aportat molt més del que em pensava per diversos motius. Tot i que no m’ha aclarit molts dels dubtes que tenia, perquè són dubtes que no tenen cap resposta veritable, sí que m’ha servit de guia i ha situat les meves idees i prejudicis dins un context din el qual em puc seguir documentant amb autors específics.

Suposo que també m’he adonat que em cal una mica més d’humilitat. He après que sí que hi ha gent qualificada que es preocupa pel futur del món des de fa molt de temps, que veu calarament els problemes i que planteja solucions al respecte. També que està en les nostres mans aplicar aquestes idees. Però que abans de, com qui diu, menjar-me el món i criticar tot el que hi passa, hauria de llegir, reflexionar i madurar una mica més intel·lectualment. La simplificació i demonització és un mal vici de la ignorància.

Aquest llibre és bàsicament crític amb el món, en busca els problemes i els defectes, i en alguns moments ha estat una mica depriment i bastant frustrant veure tot l’egoïsme, l’avaricia, la manipulació i el poc respecte per la vida humana que han tingut molts dels polítics dels nostres temps.

Tot i això, m’agradaria remarcar que al món encara hi ha bellesa, i vida, i bons sentiments, i felicitat. La major part de la gent són bones persones, i és per això que s’ha de lluitar per fer-les felices i eliminar els patiments i les tristeses, per millorar la vida humana. I per fer això no cal llegir cap llibre, tan sols actuar amb bona voluntat i intentar fer sentir bé a les persones que t’envolten. És una lluita quotidiana, una ressistència passiva a l’atac constant de l’apatia i l’egoïsme. Per acabar, ementaré unes cites que, personalment, m’ajuden a estimar la vida.

- L’esperança és una mala guia, però una exel·lent companya de viatge.

- La vida és bonica però, a vegades, complicada. (Lluís Gavaldà)

- La vida és allò que et va passant mentre tu t’encaparres a fer altres plans. (John Lennon)

- Ull per ull, i el món acabará cec. (Mahatma Gandhi).